Història de Santa Magdalena

La referència documental més antiga que disposem de Sta. Magdalena, és la carta de poblament de 15 de març de 1287, atorgada per Berenguer de Sant Justo, Maestre de l’Ordre del Temple a Aragó i Catalunya, a Íñigo Zaragozá, per a poblar el lloc de Polpís a fur i costums de València. No obstant açò, els vestigis arqueològics trobats, ens permeten afirmar que Santa Magdalena de Polpís va estar poblada des d’època ibèrica, com així ho demostren els xicotets poblats ibèrics del Puig de la Nau, a Benicarló, així com el d’Alcalà de Xivert. En integrar-se en 1317, en l’Ordre de Montesa, la vila de Polpís passa a formar part de la vila d’Alcalà de Xivert. En el s. XIX, amb l’increment poblacional, Polpís passa a ser de nou poblat, tal com ho reflecteix el botànic Cavanilles en els seus escrits i en 1842 tots dos municipis es separen de nou.

Localizació

Sta. Magdalena de Polpís és un municipi de la província de Castelló, situat en la comarca del Baix Maestrat. És una de les poblacions, que s’integren dins del Parc Natural de la Serra d´Irta, la qual cosa converteix a la població en un gran atractiu per al turisme, sobretot per a l’interessat en el medi ambient i la naturalesa. A 431 metres d’altitud, i en plena Serra d´Irta, destaca com l’element més representatiu de la localitat, el castell de Polpís. El seu terme municipal atresora un ric i important patrimoni tant cultural com mediambiental: poblats ibèrics, estructura d’arc diafragma pertanyent a la tipologia d’església del tipus de reconquesta, arquitectura modernista, arquitectura de pedra en sec, la Torre de Sant Millán, una torre de telecomunicacions del S XIX, petroglifos, així com diferents espècies vegetals i animals fonamentals per a l’equilibri de l’ecosistema mediterrani. Els accessos i les bones comunicacions, permeten l’arribada a la població, tant des de Castelló com de la província de Tarragona per la n-340 i l´ap-7. El municipi limita amb les següents poblacions, Cervera del Maestrat, Peníscola, Alcalà de Xivert i la Salzadella, totes elles en la província de Castelló.

Llocs d’Interès

Parc Natural de la Serra d’Irta

Declarat Parc Natural en 2002, constitueix l’últim reducte verge del litoral mediterrani espanyol i abasta a les localitats de Santa Magdalena de Polpís, Peníscola i Alcalà de Xivert. El pas dels seus pobladors ha deixat diferents vestigis com els castells de Polpís i Alcalà, dues torres vigía, dues ermites, el Mas del Senyor, les construccions de pedra en sec i els antics forns de calç. L’altitud de la serra oscil•la entre els 300 i 400 m, encara que tres pics superen les cotes màximes de 500 m. També, trobem en la costa 12 km de platges d’arena, cordons dunars, roques i abruptes penya-segats. Un paisatge agrest i singular, de gran importància ecològica a escala continental; valor incrementat pel seu bon estat de conservació.

Castell de Polpís

Construït a 431 metres d’altura, el castell s’alça sobre una antiga alcazaba àrab. Encara queden restes de l’antiga i original construcció àrab dels s. X i XI. Al llarg del s. XIII les diferents modificacions, de l’ordre de Calatrava i de la del Temple, conferirien la seua fesomia actual. El castell és de tipologia montana i de planta irregular, format per doble recinte i articulat entorn d’un pati. La seua superfície actual és de 2200 m2. Encara s’aprecien dos murs d’època àrab, la porta d’accés, protegida per la imponent torre de l’homenatge, així com l’aljub. En el seu costat oest, trobem les restes d’una torre de planta quadrada. Al costat del castell es poden apreciar restes d’edificacions, que en el seu moment van albergar el nucli del primitiu poblat de Polpís. El Castell és Bé d’Interès Cultural.

Ermita de Sant Vicent

L’Ermita de Sant Vicent es troba situada en un enclavament, on antigament es concentrava el bestiar, la qual cosa aferma que en els seus voltants es trobe una bassa d’aigua dolça anomenadae la “Bassa d’Albert” i terres de cultiu. D’aquesta manera, l’Ermita de Sant Vicent, entronca amb la tradició ramadera de la localitat. De reduïdes dimensions i marcat sabor popular, l’ermita, de planta rectangular queda rematada per una volta de canó. A través d’un porxo flanquejat per dues columnes sense ordre específic accedim a l’entrada composta per tres arcs de mig punt. En el seu interior es troba una talla de fusta amb la imatge del sant.

La zona de l’ermita s’ha convertit en un espai d’esbarjo, que el converteix en el lloc idoni per a anar a passar una jornada d’autèntic contacte amb la naturalesa.

Esglesia de María Magdalena

L’església parroquial de Santa Magdalena, té el seu origen en el primitiu temple, alçat en 1330 i posteriorment queda adossada a un lateral de la mateixa. En 1860 s’emprèn la construcció de l’actual Església, que sis anys més tard està finalitzada i beneïda. En 1863 la primitiva capella gòtica s’instaura en capella de la comunió. Estructuralment l’església, queda conformada per una única nau de planta longitudinal amb capelles laterals. En relació al seu alçat, l’ordre és el jònic, amb decoració clasicista. En el seu exterior la façana no representa cap ordre arquitectònic. En el seu costat dret, exempt, s’eleva el campanar. De base quadrada queda rematat per un xicotet campanil recobert en ceràmica vidriada, de clara tradició barroca valenciana.

La Torre de Sant Millán

Situada enfront del Castell Polpís, la Torre de Sant Millán es construeix entre els anys 1848 i 1849 dins de la Xarxa Telegràfica Òptica Estatal. Dissenyada per Don Juan María Mathé, a manera de torre fortalesa, la seua funció queda limitada no solament a la comunicació telegràfica entre la xarxa de torres, que es van crear després del Decret 1 de març de 1844 sinó que, per la seua tipologia queda accentuat el seu caràcter defensiu-militar.

Arquitectura de Pedra en Sec

Les característiques geològiques, geogràfiques i culturals del Baix Maestrat, han portat al fet que la tècnica constructiva de la pedra en sec, es convertisca en una dels senyals d’identitat de la comarca. El seu origen es remunta a les antigues civilitzacions mediterrànies, per a més tard expandir-se per tota la seua conca, adaptant formes basades en aquesta rica cultura tradicional de caràcter ancestral i popular. En el terme municipal de Sta. Magdalena de Polpís trobem totes aquestes tipologies entre les quals destaquen la “Casa del Pastor”, en plena Serra d´Irta.

Festes Populars

Trobem tres esdeveniments que marquen les festes locals de Santa Magdalena; la celebració de Sant Antoni Abad, el dia 17 de gener, les Festes Patronals, en honor a Santa María Magdalena, al voltant del 22 de juliol i la festa de Sant Vicent, que se celebra el segon Dilluns després de Pasqua.

La festa de Sant Antoni compta cada any amb uns majorals, que s’encarreguen de l’organització dels festejos, en els quals destaca la foguera, la processó i la coneguda com a “gorra”, amb degustació de pastes típiques de la població. Les Festes Patronals destaquen pel seu fervor religiós, les revetles i actes taurins i per les activitats, que organitzen les associacions. Són unes celebracions, marcades per ser molt multitudinàries, ja que en aquesta època de l’any, són molts els turistes, que tenen fixada la seua segona residència a Sta. Magdalena. Una altra de les festes populars de la localitat és Sant Vicent. En l´ermita, que la població té dedicat al Sant, se celebra una gran jornada de convivència amb esmorzar i menjar en el paratge, que acull l’ermita.

Gastronomia

La gastronomia de Sta. Magdalena es basa en la creació de les diferents receptes populars, mitjançant la utilització d’aliments propis del seu entorn, destacant l’olla ‘barrejà’, l’arròs amb conill i caragols, la paella, el ‘tombet’, la sopa d’ametles, el coc de tomata o les perdius i tords en escabetx. Quant als seus excel•lents dolços, trobem tradicionalment els pastissets de confitura, les coquetes de Sant Antoni, almendrados, pastís d’ametles o carquiñolis, entre d´ altres.